Es mostren 88940 resultats

■ absolta

■ absolta

femení generalment en pl litúrgia Conjunt de responsori, versets i oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absolució</title>

Partició sil·làbica: ab_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. absolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció d’absoldre.
  2. cristianisme
    1. Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
    2. absolució general En l’Església Catòlica, absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat.
  3. dret processal
    1. Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna el demandat o acusat.
    2. Resolució judicial per la qual hom decideix la no-actuació de la pretensió punitiva.
    3. absolució de la demanda Fet de dictar el jutge o tribunal, en un plet civil, sentència denegatòria de totes les peticions fetes per l’actor en el seu escrit inicial o demanda.
    4. absolució de posicions Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant.

■ absolució

femení Acció d’absoldre cristianisme Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral absolució general En l’Església Catòlica, absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat dret processal Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna el demandat o acusat Resolució judicial per la qual hom decideix la no-actuació de la pretensió punitiva absolució de la demanda Fet de dictar el jutge o tribunal, en un plet civil, sentència denegatòria de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolut
| absoluta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absolut</title>

Etimologia: del ll. absolūtus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que no comporta cap restricció, cap limitació o cap condició.
  2. Que exclou tota relació.
  3. Que no tolera cap oposició.
  4. cristianisme Concepte aplicable només a Déu.
  5. filosofia
    1. Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser. Déu és l’ésser absolut.
    2. La cosa en si, l’ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir.
  6. lingüística Dit de la forma, l’ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra.
  7. química Dit d’una substància quan és pura, sense mescla. Alcohol absolut.
  8. adjectiu absolut gramàtica Adjectiu que no admet graus de comparació.
  9. construcció absoluta gramàtica Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.
  10. en absolut locució adverbial
    1. D’una manera absoluta, terminant. Li ha prohibit en absolut de tornar-hi.
    2. [en frases negatives i interrogatives] De cap manera, gens ni mica. Et fa res que vingui? —En absolut.
  11. estat absolut astronomia Diferència entre l’hora civil al meridià de Greenwich i l’hora del cronòmetre.
  12. forma absoluta fonètica, fonologia Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica.
  13. posició absoluta fonètica, fonologia Posició d’un so immediatament abans o després d’una pausa llarga.

■ absolut
| absoluta

adjectiu Que no comporta cap restricció, cap limitació o cap condició Que exclou tota relació Que no tolera cap oposició cristianisme Concepte aplicable només a Déu filosofia Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser Déu és l’ésser absolut La cosa en si, l’ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir lingüística Dit de la forma, l’ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra química Dit d’una substància quan és pura, sense mescla Alcohol absolut adjectiu absolut gramàtica Adjectiu que no admet graus…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutament

■ absolutament

adverbi D’una manera absoluta verb emprat absolutament gramàtica Verb emprat sense els complements habituals Ex Escriu molt Només menja tres cops al dia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutesa

■ absolutesa

femení absolutisme 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absolutisme</title>

Etimologia: de absolut 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Qualitat d’absolut. L’absolutisme de les seves opinions.
  2. ciències polítiques
    1. Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
    2. Corrent doctrinal que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista.

■ absolutisme

masculí Qualitat d’absolut L’absolutisme de les seves opinions ciències polítiques Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic Corrent doctrinal que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutista

■ absolutista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’absolutisme masculí i femení Partidari de l’absolutisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutitzar

■ absolutitzar

verb transitiu Donar a una cosa un valor absolut, no relatiu És una persona que absolutitza el valor material de les coses
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absolutiu</title>

Partició sil·làbica: ab_so_lu_tiu
masculí lingüística Cas de la declinació que, en certes llengües, com el basc, caracteritza l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu, per oposició al subjecte d’un verb transitiu.

■ absolutiu

masculí lingüística Cas de la declinació que, en certes llengües, com el basc, caracteritza l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu, per oposició al subjecte d’un verb transitiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absolutori
| absolutòria

■ absolutori
| absolutòria

adjectiu Que absol
Informació complementària
Traducció