Es mostren 88940 resultats

■ atrabiliari
| atrabiliària

■ atrabiliari
| atrabiliària

adjectiu De bilis negra hipocondríac figuradament De caràcter difícil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atrabilis

■ atrabilis

femení Bilis negra hipocondria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracada

■ atracada

femení marina, marítim Operació d’atracar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracador1

■ atracador1

masculí marina, marítim Lloc a propòsit per a atracar-hi embarcacions Vegeu també atracador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracador2
| atracadora

■ atracador2
| atracadora

masculí i femení Persona que atraca Vegeu també atracador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracallar

■ atracallar

verb transitiu Malmenar, molestar, desconcertar algú, amb ultratges, renys, retrets, burles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracament

■ atracament

masculí Acció d’atracar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atracar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser de l’it. straccare ‘clavar a la sorra’, ll. vg. *tragicare, der. de trahĕre ‘estirar’, o potser d’un àr. *taráqqa (vg. *’atráqqà) ‘aproximar-se a la costa’
    verb
  1. marina, marítim
    1. transitiu Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
    2. intransitiu Arribar en terra una embarcació.
  2. transitiu Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. La van atracar a plena llum del dia.
  3. pronominal Afartar-se, ataconar-se.

■ atracar

verb marina, marítim transitiu Collocar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi intransitiu Arribar en terra una embarcació transitiu Escometre algú obligant-lo a donar el que hom li demana La van atracar a plena llum del dia pronominal Afartar-se, ataconar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atraçar

■ atraçar

verb transitiu vulgarment adreçar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atracció</title>

Partició sil·làbica: a_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. attractio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’atreure;
    2. l’efecte.
  2. Atractiu.
  3. espectacles En circ i en varietats, cadascuna de les diverses parts de l’espectacle consistent en balls, jocs malabars, jocs de màgia, acrobàcia, música, pantomima, domesticació d’animals, etc.
  4. física Propietat intrínseca i universal de la matèria manifestada per les forces d’interacció que exerceixen les masses entre elles.
  5. lingüística En un enunciat, fenomen pel qual un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica.
  6. atracció de fira espectacles Giny o joc que serveix de diversió.

■ atracció

femení Acció d’atreure l’efecte Atractiu espectacles En circ i en varietats, cadascuna de les diverses parts de l’espectacle consistent en balls, jocs malabars, jocs de màgia, acrobàcia, música, pantomima, domesticació d’animals, etc física Propietat intrínseca i universal de la matèria manifestada per les forces d’interacció que exerceixen les masses entre elles lingüística En un enunciat, fenomen pel qual un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica atracció de fira espectacles Giny o joc que serveix de diversió
Informació complementària
Traducció