Es mostren 88940 resultats

■ atrevit
| atrevida

■ atrevit
| atrevida

adjectiu Que s’atreveix, que no mira el perill Insolent, descarat heràldica Dit del gall representat amb una pota alçada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atri1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atri</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. atrium, íd. 1a font: s. XIX, Verdaguer
    masculí arquitectura
    1. Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
    2. Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres.
    3. Espai situat davant els primitius temples cristians, destinat als catecúmens i als penitents.
  2. Espai cobert que serveix d’accés a un teatre i a d’altres edificis públics.



    3. Vegeu també:
    atri2

■ atri1

masculí arquitectura Pati interior, generalment voltat de pòrtics Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres Espai situat davant els primitius temples cristians, destinat als catecúmens i als penitents Espai cobert que serveix d’accés a un teatre i a d’altres edificis públics Vegeu també atri 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atri2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atri</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. atri1
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Nom aplicat a diverses cavitats de diferents animals.
    2. Part principal de la caixa timpànica, situada immediatament sota el martell.
    3. aurícula1.
    4. En molts procordats, cavitat que envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les.
    5. Cavitat on s’invaginen els tentacles dels briozous.
    6. Cavitat gastral de les esponges.
  2. embriologia Una de les cavitats del cor embrionari dels vertebrats, a partir de la qual s’originen les aurícules del cor de l’adult.
  3. anatomia vegetal Cavitat dels porus areolats, migpartida per la membrana oclusiva o opercular i limitada per l’arèola.



    4. Vegeu també:
    atri1

■ atri2

masculí anatomia animal Nom aplicat a diverses cavitats de diferents animals Part principal de la caixa timpànica, situada immediatament sota el martell aurícula 1 En molts procordats, cavitat que envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les Cavitat on s’invaginen els tentacles dels briozous Cavitat gastral de les esponges embriologia Una de les cavitats del cor embrionari dels vertebrats, a partir de la qual s’originen les aurícules del cor de l’adult anatomia vegetal Cavitat dels porus areolats, migpartida per la membrana oclusiva o opercular i limitada per l’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atrial

■ atrial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un atri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atriboladament

■ atriboladament

adverbi Amb atribolament Fer les coses atriboladament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribolament

■ atribolament

masculí Estat de qui està atribolat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribolar</title>

Etimologia: de tribular
    verb
  1. transitiu Produir un estat de torbació en l’ànim (d’algú) que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha de dir, etc., com ha d’obrar, de captenir-se. El xarlatà atribolava la pobra dona expressament perquè acabés comprant el que ell volia.
  2. pronominal Si el miren mentre treballa, s’atribola.

■ atribolar

verb transitiu Produir un estat de torbació en l’ànim d’algú que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha de dir, etc, com ha d’obrar, de captenir-se El xarlatà atribolava la pobra dona expressament perquè acabés comprant el que ell volia pronominal Si el miren mentre treballa, s’atribola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribolat
| atribolada

■ atribolat
| atribolada

adjectiu Torbat, de manera que no sap què ha de fer, què dir, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribució

■ atribució

femení Acció d’atribuir Funció atribuïda a algú filosofia Acció de predicar una qualitat d’un objecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuïble

■ atribuïble

adjectiu Que pot ésser atribuït
Informació complementària
Traducció