Es mostren 88940 resultats

atuïdor
| atuïdora

atuïdor
| atuïdora

atuïment

atuïment

atuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atuir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_tu_ir
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ant. *atoir o *atoar, i aquest, reducció de atovar, var. de atalbar ‘estabornir, atabalar’, der. de l’àr. at-talb ‘pèrdua, ruïna’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb transitiu
  1. Deixar com mort. Feia por, perquè van atuir el lladregot a cops de roc, però quan va arribar el metge ja caminava.
  2. figuradament Aquella calamitat el deixà atuït.

atuir

atupada

atupada

atupar

atupar

atur

atur

atura

atura

aturada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aturada</title>

Accessory
Etimologia: de aturar 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Acció d’aturar o d’aturar-se;
    2. l’efecte.
  1. Interrupció de la feina. Fer una aturada de mitja hora.
  2. informàtica Procés pel qual s’atura el funcionament d’un sistema informàtic.
  3. aturada cardíaca patologia Interrupció del batec del cor a causa de la manca d’estimulació subsegüent a una depressió del nòdul sinusal.

aturada

aturador1
| aturadora

aturador1
| aturadora

aturador2
| aturadora

aturador2
| aturadora