Es mostren 88940 resultats

àustric
| àustrica


<title type="display">àustric</title>

Partició sil·làbica: àus_tric
Etimologia: de austre
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àustric.
  2. masculí lingüística Grup de llengües asiàtiques que comprèn l’austroasiàtic i l’austronèsic.

àustric
| àustrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àustric masculí lingüística Grup de llengües asiàtiques que comprèn l’austroasiàtic i l’austronèsic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ austro-

■ austro-

Forma prefixada del mot austríac Escola austromarxista Forma prefixada del mot austral Llengües austroasiàtiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ austroasiàtic
| austroasiàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">austroasiàtic</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_a_si_à_tic
Etimologia: de austro- i asiàtic
    lingüística
  1. masculí Nom donat a un grup de llengües situades entre les de l’Àsia central o sinotibetanes i les d’Indonèsia i la Polinèsia (austronèsiques o malaiopolinèsies), que comprèn tres subgrups: el monkhmer, el de les llengües munda i el conjunt de l’annamita i el muong.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austroasiàtic.

■ austroasiàtic
| austroasiàtica

lingüística masculí Nom donat a un grup de llengües situades entre les de l’Àsia central o sinotibetanes i les d’Indonèsia i la Polinèsia austronèsiques o malaiopolinèsies, que comprèn tres subgrups el monkhmer, el de les llengües munda i el conjunt de l’annamita i el muong adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austroasiàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

austrohongarès
| austrohongaresa


<title type="display">austrohongarès</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_hon_ga_rès
Etimologia: de austro- i hongarès
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Àustria i a Hongria en comú.
  2. especialment Relatiu o pertanyent a la Monarquia Austrohongaresa o als seus habitants.

austrohongarès
| austrohongaresa

adjectiu Relatiu o pertanyent a Àustria i a Hongria en comú especialment Relatiu o pertanyent a la Monarquia Austrohongaresa o als seus habitants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

austromarxisme


<title type="display">austromarxisme</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_mar_xis_me
Etimologia: de austro- i marxisme
masculí ciències polítiques i economia Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.

austromarxisme

masculí ciències polítiques i economia Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

austromediterrani
| austromediterrània


<title type="display">austromediterrani</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_me_di_ter_ra_ni
Etimologia: de austro- i mediterrani
    adjectiu
  1. Dit de la regió austral de la Mediterrània.
  2. província austromediterrània geobotànica Província meridional de la regió mediterrània, corresponent al domini de les màquies i dels espinars.

austromediterrani
| austromediterrània

adjectiu Dit de la regió austral de la Mediterrània província austromediterrània geobotànica Província meridional de la regió mediterrània, corresponent al domini de les màquies i dels espinars
Gran Diccionari de la llengua catalana

austromelanesi
| austromelanèsia


<title type="display">austromelanesi</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_me_la_ne_si
Etimologia: de austro- i melanesi
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austromelanesi.
  2. masculí lingüística Grup de llengües parlades a Nova Caledònia que se separen de la resta de les llengües melanèsies per trets pertanyents a un substrat antic.

austromelanesi
| austromelanèsia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austromelanesi masculí lingüística Grup de llengües parlades a Nova Caledònia que se separen de la resta de les llengües melanèsies per trets pertanyents a un substrat antic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ austronèsic
| austronèsica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">austronèsic</title>

Partició sil·làbica: aus_tro_nè_sic
Etimologia: de austro- i el gr. nē͂sos ‘illa’
    lingüística
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austronèsic.
  2. masculí Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península Indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic, que comprèn més de 300 llengües dividides en dos grups: l’indonesi i l’oceànic.

■ austronèsic
| austronèsica

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent a l’austronèsic masculí Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies , originària de la península Indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic, que comprèn més de 300 llengües dividides en dos grups l’indonesi i l’oceànic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aut-

■ aut-

Forma prefixada del mot grec autós ‘mateix’, usada per a significar ‘propi’, ‘per ell mateix’ Ex autarquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autarquia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autarquia</title>

Partició sil·làbica: au_tar_qui_a
Etimologia: del gr. autárkeia (autarkía) ‘autosuficiència, moderació’, comp. de autós ‘un mateix’ i árkios ‘suficient’ o bé arkhḗ ‘autoritat, comanament’
    femení
  1. Estat o qualitat de l’ens que es basta a ell mateix.
  2. economia Situació teòrica d’economia autosuficient respecte a l’exterior.
  3. filosofia Estat de l’home que es basta per ell mateix, que constituí la base de la filosofia dels cínics i més tard dels estoics.
  4. ciències polítiques Qualitat de l’organització política autosuficient.

■ autarquia

femení Estat o qualitat de l’ens que es basta a ell mateix economia Situació teòrica d’economia autosuficient respecte a l’exterior filosofia Estat de l’home que es basta per ell mateix, que constituí la base de la filosofia dels cínics i més tard dels estoics ciències polítiques Qualitat de l’organització política autosuficient
Traducció