Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: del fr. aval, íd., der. potser de à valoir ‘que ha de valer’, o de l’àr. ḥawāla ‘document de crèdit’, o del fr. aval ‘a sota’, amb relació a la part inferior del document

masculí

Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència (moral o econòmica) d’una altra.
1. Signatura que posa al peu d’una lletra o un altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada.
2. dret mercantil Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del pagament.
3. aval bancari Aval emès per una institució financera en favor d’un client seu.

masculí Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència moral o econòmica d’una altra Signatura que posa al peu d’una lletra o un altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada dret mercantil Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del pagament aval bancari Aval emès per una institució financera en favor d’un client seu

■ avalador

| avaladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avalador</title>

Etimologia: de avalar

adjectiu i masculí i femení Que avala.

■ avalador

| avaladora

adjectiu i masculí i femení Que avala

■ avalar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avalar</title>

Etimologia: de aval

verb

transitiu

Donar la garantia dita aval. El banc encara no t’ha avalat les lletres de canvi.
figuradament Respondre (de quelcom). Si no l’avalaven els pares no li donaven el crèdit.

■ avalar

verb transitiu Donar la garantia dita aval El banc encara no t’ha avalat les lletres de canvi figuradament Respondre de quelcom Si no l’avalaven els pares no li donaven el crèdit

■ avall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avall</title>

Compareu: baix² 3
Etimologia: de la prep. a² i vall 1a font: s. XI

adverbi

1. En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix. La seva botiga és tres carrers més avall. Serpentines i paperets queien avall.
2. [adjuntat a un substantiu, posposant-s’hi] Anar carrer avall. Les llàgrimes li queien galtes avall.
de... en avall (o per avall)
1. De menys de. Pisos de vint milions en avall.
2. En un grau més baix (de dignitat, etc.). De Déu en avall.
més avall Posteriorment (en un escrit, en una relació). Com llegirem més avall...
per avall Per a indicar vagament un indret menys elevat. Per avall potser en trobarem, de bolets.

■ avall

adverbi En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix La seva botiga és tres carrers més avall Serpentines i paperets queien avall adjuntat a un substantiu, posposant-s’hi Anar carrer avall Les llàgrimes li queien galtes avall de en avall o per avall De menys de Pisos de vint milions en avall En un grau més baix de dignitat, etc De Déu en avall més avall Posteriorment en un escrit, en una relació Com llegirem més avall per avall Per a indicar vagament un indret menys elevat Per avall potser en trobarem, de bolets

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ av

Av

aV

av.

avajó

■ avajonera

■ aval

■ avalador | avaladora

■ avalador | avaladora

■ avalar

■ avall

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ avalador

| avaladora

■ avalador

| avaladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia