■ ànsia

Partició sil·làbica: àn_si_a
Etimologia: del ll. td. anxia, íd., ll. anxius, -a, -um ‘ansiós’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Cura zelosa, sol·lícita, afanyosa. Cal tenir ànsia de fer les coses ben fetes.
  2. Inquietud angoixosa. Per més que tardem, no estigueu amb ànsia.
  3. Desig vehement.
  4. plural Nàusees.
  5. donar-se ànsia Afanyar-se.