■ àrea

Partició sil·làbica: à_re_a
Etimologia: del ll. area ‘pati o superfície sense edificar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Porció d’una superfície, especialment de superfície terrestre.
    1. Extensió delimitada de terreny determinada per motius administratius, econòmics o culturals. Àrea residencial. Àrea vitícola. Àrea lingüística.
    2. àrea comercial geografia Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que comercialment graviten sobre un nucli urbà autosuficient i amb un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú a la població pròpia i a la dels municipis atrets a través del seu comerç detallista.
    3. àrea de servei trànsit En una autopista, zona on els viatgers disposen de gasolinera, bar, restaurant, botigues, etc.
    4. àrea metropolitana dret administratiu Territori superior al terme municipal d’una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens.
    5. àrea urbana urbanisme Àrea d’una població amb construcció contínua i compacta.
    1. Àmbit de coneixement. No soc especialista en aquesta àrea de la ciència.
    2. àrea temàtica lingüística En lexicografia i terminologia, camp de coneixement especialitzat.
  4. anatomia animal Zona anatòmica o superfície corporal que és relacionada amb altres zones. Àrea aòrtica. Àrea mitral. Àrea motora. Àrea pulmonar.
  5. biogeografia Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc.).
  6. geometria Nombre real que hom fa correspondre a cada regió plana o de l’espai.
  7. lingüística Zona lingüística compresa en una isoglossa o en diverses.
  8. [símbol a] metrologia Unitat mètrica de superfície equivalent a un decàmetre quadrat.
  9. àrea de treball informàtica Conjunt de posicions de memòria usades per un programa per a emmagatzemar-hi provisionalment certes dades, com ara resultats semielaborats, etc.