■ àrid
| | àrida

Etimologia: del ll. arĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1451
  1. adjectiu
    1. Desproveït d’humitat, sec, estèril, sense vegetació. Un sòl àrid.
    2. figuradament Desproveït d’amenitat. Un text àrid.
  2. masculí construcció i obres públiques
    1. Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
    2. àrid fi Àrid format per grava o pedra matxucada que, sec, passa per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
    3. àrid gruixut Àrid format per grava o pedra matxucada que, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mm de diàmetre.
  3. masculí plural agricultura Nom aplicat als grans de cereals i llegums (blat, civada, cigrons, etc.).
  4. zona àrida geografia i biogeografia Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.