■ èider

Partició sil·làbica: èi_der
Etimologia: del suec eider, íd.
masculí ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Somateria sp), de plomatge hidròfug. Cal destacar-ne l’èider vulgar (S. mollissima), de cos ample i cua curta, que té el ventre, les rèmiges, la part superior del cap i la cua de color negre, i la resta del cos blanca.