■ íntim
| | íntima

Etimologia: del ll. intĭmus, -a, -um, íd., superlatiu irregular de interior, al seu torn comparatiu d’un adj. positiu inusitat (*interus) relacionat amb inter ‘entre, dins’, adv. i prep. 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Un impuls íntim.
    2. masculí Intimitat, la part més íntima. En l’íntim del cor, de la consciència.
    3. relacions íntimes Eufemisme per relacions sexuals.
  2. per extensió
    1. adjectiu Dit de la persona lligada amb algú per relacions d’amistat estreta, de confiança, de col·laboració, etc. Amics íntims.
    2. adjectiu Dit de les relacions d’amistat. Amistat íntima.
    3. masculí [generalment en pl] Persona que té lligams de sang, d’amistat, d’afecte, etc., amb una altra. Una festa per als íntims.
    4. adjectiu Que pertany a la intimitat de la persona, especialment als seus sentiments, pensaments o afectes. Vida íntima. Diari íntim.
    5. adjectiu Dit de l’acte, la cerimònia, etc., que se celebra en la intimitat, amb els íntims. Un casament íntim.
  3. adjectiu i femení anatomia animal Dit de la més interna de les capes d’un vas sanguini.