■ òptic
| | òptica

Etimologia: del gr. optikós, íd., der. de ṓps, ōpós ‘ull’ 1a font: 1491
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als ulls o a la visió. Nervi òptic.
  2. òptica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òptica.
    2. masculí i femení Especialista en òptica.
    3. masculí i femení Fabricant d’instruments o de cristalls òptics.
  3. femení òptica Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
  4. femení òptica i tecnologia
    1. Sistema o conjunt de sistemes òptics d’un aparell, d’un instrument, especialment els emprats en fotografia i en cinematografia.
    2. Fabricació, comerç d’instruments òptics, lents, ulleres, lupes, microscopis, etc.
    3. Establiment on hom ven instruments òptics, especialment ulleres i lentícules, i on també hom gradua la vista.
  5. femení figuradament Punt de vista, manera de jutjar, de veure una cosa. Cal jutjar els fets des d’una òptica històrica.
  6. òptica electrònica electrònica Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics, els quals, en determinades condicions, es manifesten d’una manera semblant a la llum, en alguns aspectes.
  7. sistema òptic Col·lecció de superfícies que separen medis transparents a la llum.