■ òrbita

Etimologia: del ll. orbĭta ‘rodera; cursa’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
  2. àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup.
    1. astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
    2. astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
    3. posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada.
    4. per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador circular o bé en els esquemes que representen l’estructura atòmica.
    5. figuradament Medi on hom exerceix una activitat; àmbit, esfera.
    6. figuradament Influència que exerceix algú.