■ òrgan

Compareu: orgue
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; element fisiològic’ 1a font: 1843
    masculí
    1. anatomia Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal.
    2. anatomia animal Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix. L’òrgan acústic. Òrgans genitals.
    1. Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció. Els òrgans del govern.
    2. Mitjà de difusió portaveu de les idees d’un grup, partit, entitat, societat, etc. Un diari òrgan del partit socialista.
    3. dret administratiu Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
  3. tecnologia Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.