Es mostren 3 resultats

■ -cola

■ -cola

Forma sufixada del mot llatí colere ‘cultivar, habitar’, que significa ‘que habita o creix en’ Ex arenícola, arborícola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del gr. kólla ‘goma’ 1a font: 1736
    femení
    1. química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar; segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells, d’ossos, de conill i de peix.
    2. cola de contacte (o d’impacte) Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.
    3. cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.
    4. cola de pintor pintura Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorurs de manganès, zinc o calci.
  2. indústria tèxtil Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.



    3. Vegeu també:
    cola2

■ cola1

femení química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells , d’ossos , de conill i de peix cola de contacte o d’impacte Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’una llengua africana oriental
    femení
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries de la família de les esterculiàcies (Cola sp), dues espècies de la qual són conreades per la llavor (la nou de cola), rica en cafeïna i teobromina.
  2. alimentació, indústries alimentàries Beguda carbònica en la qual són utilitzats extrets de cola.



    3. Vegeu també:
    cola1

■ cola2

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes arbòries de la família de les esterculiàcies Cola sp , dues espècies de la qual són conreades per la llavor la nou de cola, rica en cafeïna i teobromina alimentació, indústries alimentàries Beguda carbònica en la qual són utilitzats extrets de cola Vegeu també cola 1
Traducció