■ pirotècnia

Partició sil·làbica: pi_ro_tèc_ni_a
Etimologia: de piro- i -tècnia 1a font: 1803, DEst.
    femení pirotècnia
  1. Art de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra.
  2. Lloc on hom fabrica explosius o focs artificials.
  3. Botiga on hom ven focs artificials.