■ sagitari | sagitària

Etimologia: del ll. sagittarius, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. masculí i femení
    1. Tirador de sagetes.
    2. Soldat armat d’arc i sagetes.
  2. masculí heràldica Figura fabulosa, meitat home meitat cavall, disparant una sageta.
  3. masculí
    1. astrologia Novè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Novena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de la tardor.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.