■ aïllant

Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
    1. adjectiu Aïllador.
    2. masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
  2. masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
  3. masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
  4. aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
  5. llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.