■ aïrar

Partició sil·làbica: a_ï_rar
Etimologia: de ira 1a font: s. XIV, Llull, Jaume I
    verb
  1. transitiu antigament Tenir desafecte o aversió envers (algú o alguna cosa).
    1. transitiu Encendre d’ira, enutjar fortament.
    2. pronominal No saps com s’aïra quan el contradiuen.