abalançar-se

Accessory
Etimologia: de balança
Body
    verb pronominal
  1. Tirar-se endavant recolzant sobre un objecte de manera que el cos faci balança, estigui a punt de fer la balançada; abocar-se excessivament. Quan es repenja a la barana, li agrada d’abalançar-se. No t’abalancis tant, que cauràs!
  2. Fer l’acció de llançar-se contra algú. Se li va abalançar al damunt.