abaltir

Accessory
Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea balt- ‘blanc, esblaimat’ 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. transitiu Endormiscar, ensopir. Aquella lliçó tan monòtona abaltia els alumnes.
  2. pronominal Es van abaltir al sofà vençuts per la febre.