Gran Diccionari

Es mostren 1 resultats

abandonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abandonar</title>

Accessory
Etimologia: del fr. abandonner, íd., sorgit de l’expressió *a ban donner ‘deixar en poder o jurisdicció d’algú’, i aquesta, provinent del fràncic *ban ‘jurisdicció’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Deixar en poder d’algú o d’alguna cosa, a la discreció d’algú. Abandonar la ciutat als invasors.
  2. pronominal figuradament Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc. Abandonar-se a l’oci.
  3. transitiu Renunciar (a una cosa). Abandonar la partida.
  4. transitiu
    1. Deixar desemparat (algú). Abandonar la família.
    2. Deixar vacant (un càrrec, etc.). Abandonar la presidència.
    3. Deixar negligit (algú o alguna cosa). Un camp abandonat.
  5. transitiu Partir d’un lloc. Abandonar el país.
  6. usat absolutament Retirar-se d’un joc o una competició esportiva abans que s’acabi, per raons no previstes i alienes al reglament. A mitja partida, el jugador va abandonar.
  7. transitiu Deixar, la tripulació, un vaixell a l’abandó.
  8. transitiu Deixar que (una cosa) baixi excessivament de preu.

abandonar