■ ablució

Partició sil·làbica: a_blu_ci_ó
Etimologia: del ll. ablutio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de rentar per purificar.
  2. Acció de rentar-se.
  3. Ús dels abluents.
  4. alquímia Per als alquimistes, purificació de la matèria sotmetent-la a l’acció continuada del foc.
  5. plural litúrgia
    1. En la missa, acció de netejar el calze i de rentar-se els dits el sacerdot, després de donar la comunió.
    2. El vi i l’aigua emprats en les ablucions.
  6. religió Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid.