■ abraonar

Partició sil·làbica: a_bra_o_nar
Etimologia: de braó 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Cenyir amb força (algú) amb els braons. Abraonava el noi perquè no li pegués.
  2. pronominal Agafar-se dos que lluiten. S’ha abraonat amb aquell home i han començat a barallar-se.
  3. pronominal Llançar-se contra algú. El policia es va abraonar contra l’atracador. Es van abraonar sobre el noi per prendre-li la cartera.