■ abrusar

Etimologia: der. de brasa, amb probable contaminació, pel que fa a la u, de *brūstŭlare, modificació, al seu torn, del ll. ūstulare i būrere ‘cremar’, extrets del ll. cl. ūrĕre 1a font: c. 1640
    verb
  1. transitiu Sotmetre a l’acció del foc. Tot el bosc ha quedat abrusat.
  2. transitiu Cremar l’ardor del sol (les plantes), especialment després d’una glaçada.
  3. transitiu Fer el sol, l’ambient excessivament calent, etc., una sensació de cremor.
  4. pronominal
    1. Tenir sensació de cremor.
    2. figuradament Abrusar-se d’amor.
    3. Cremar-se les plantes per l’ardor del sol.