■ absolució

Partició sil·làbica: ab_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. absolutio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció d’absoldre.
  2. cristianisme
    1. Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
    2. absolució general En l’Església Catòlica, absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat.
  3. dret processal
    1. Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna el demandat o acusat.
    2. Resolució judicial per la qual hom decideix la no-actuació de la pretensió punitiva.
    3. absolució de la demanda Fet de dictar el jutge o tribunal, en un plet civil, sentència denegatòria de totes les peticions fetes per l’actor en el seu escrit inicial o demanda.
    4. absolució de posicions Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant.