■ absolut | absoluta

Etimologia: del ll. absolūtus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que no comporta cap restricció, cap limitació o cap condició.
  2. Que exclou tota relació.
  3. Que no tolera cap oposició.
  4. cristianisme Concepte aplicable només a Déu.
  5. filosofia
    1. Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser. Déu és l’ésser absolut.
    2. La cosa en si, l’ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir.
  6. lingüística Dit de la forma, l’ús o la significació autosuficient o no relacionada amb una altra.
  7. química Dit d’una substància quan és pura, sense mescla. Alcohol absolut.
  8. adjectiu absolut gramàtica Adjectiu que no admet graus de comparació.
  9. construcció absoluta gramàtica Construcció que no depèn de cap altre element de l’oració.
  10. en absolut locució adverbial
    1. D’una manera absoluta, terminant. Li ha prohibit en absolut de tornar-hi.
    2. [en frases negatives i interrogatives] De cap manera, gens ni mica. Et fa res que vingui? —En absolut.
  11. estat absolut astronomia Diferència entre l’hora civil al meridià de Greenwich i l’hora del cronòmetre.
  12. forma absoluta fonètica, fonologia Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica.
  13. posició absoluta fonètica, fonologia Posició d’un so immediatament abans o després d’una pausa llarga.