■ abundància

Partició sil·làbica: a_bun_dàn_ci_a
Etimologia: del ll. abundantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Gran quantitat, quantitat més que suficient, d’una cosa. Abundància de fruita, de vi, de menjar.
    2. en abundància locució adjectiva Abundant. Hi ha diners en abundància.
    1. usat absolutament Riquesa, prosperitat, opulència. Any d’abundància. Una casa on regnava l’abundància.
    2. nedar (o viure) en l’abundància locució verbal Estar dins una gran abundància d’alguna cosa, especialment de riqueses.
  3. figuradament Riquesa d’expressió, de sentiment.
  4. astrofísica
    1. abundància còsmica Proporció d’àtoms o nuclis d’un element observada en la composició d’un objecte estel·lar o dels raigs còsmics.
    2. abundància còsmica relativa Abundància còsmica d’un element respecte a un altre.
  5. abundància isotòpica química física Percentatge en què, en una mescla natural d’isòtops que constitueix un element químic, es troba cadascun d’aquests isòtops.