Accessory
Etimologia: del ll. accĕntus, der. de cănĕre ‘cantar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
-
masculí
-
gramàtica
- fonètica, fonologia Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba d’un mot o d’un grup de mots. Accent ascendent, descendent. Accent d’intensitat, dinàmic o expiratori. Accent melòdic, musical, cromàtic, tònic o d’altura.
- accent gràfic (o simplement accent) Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal és accentuada, per a precisar-ne el timbre (accent agut o tancat [´], accent greu o obert [`]), per a distingir un mot d’un altre de significat diferent (accent diacrític) o per a indicar, en alguns casos, la supressió d’un fonema (accent circumflex [^]).
- plural Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol.
-
- Inflexió de la veu que expressa un sentiment. Amb accent adolorit.
- posar l’accent en (alguna cosa) Posar-la en relleu, subratllar-ne la importància. El programa del partit posa l’accent en la necessitat d’un desenvolupament sostenible.
- Entonació particular, manera de pronunciar, peculiar als habitants d’un país. Parlar amb accent rossellonès.
- música Augment d’intensitat donat a una nota amb relació a les altres.
- poètica Element constitutiu del vers que aquest, per a ésser harmoniós, demana en certes síl·labes.