■ acoblar

Etimologia: de cobla
    verb
  1. transitiu Reunir formant parella o coble. Acoblar els cavalls a la tartana.
    1. transitiu Unir carnalment. Acoblar el boc i la cabra.
    2. pronominal Acoblar-se el boc i la cabra.
    1. transitiu Reunir, aplegar, coordinar (persones o coses disperses, discordes). Acoblar uns quants músics per fer una orquestra.
    2. pronominal Acoblar-se tots en una obra comuna.
  4. transitiu
    1. tecnologia Unir (dos òrgans mecànics, dos aparells o dues màquines) per combinar-ne els efectes.
    2. tecnologia Unir (dues peces) fent entrar una part de l’una dins l’altra, o bé mitjançant un element d’unió, de manera que es puguin separar sense que se’n destrueixi cap.
    3. informàtica Connectar (un ordinador portàtil) a una estació d’acoblament.
  5. transitiu indústria tèxtil Acabar (teixits) mitjançant una operació d’acoblament.