■ acomodar

Etimologia: del ll. accommodare 1a font: s. XVI
    verb
    1. transitiu Disposar (alguna cosa o alguna persona) de manera que convingui a una altra, adaptar. Acomodar la lletra a la música.
    2. pronominal Acomodar-se a la foscor.
  2. transitiu Posar (algú o alguna cosa) en lloc convenient, en situació còmoda. Acomodar un malalt en un llit.
  3. transitiu Arranjar.
  4. transitiu Ésser de la conveniència (d’algú). La proposta no ens acomoda.