acordió

Accessory
Partició sil·làbica: a_cor_di_ó
Etimologia: del fr. accordéon, i aquest, de l’al. Akkordion, der. de Akkord ‘acord musical’, mot ideat el 1829 per l’inventor d’aquest instrument, el constructor de pianos i orgues vienès Cyrillus Demian 1a font: s. XIX
Body
    masculí
  1. música Instrument de vent de llengüetes lliures situades a banda i banda d’una manxa que és accionada amb el braç.
  2. botànica Melgó d’estormia.