■ actuació

Partició sil·làbica: ac_tu_a_ci_ó
Etimologia: de actuar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció d’actuar.
  2. lingüística En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, manifestació de la competència o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
  3. plural dret processal Conjunt d’actes i de documents que integren la tramitació d’un procediment judicial, d’un expedient administratiu, etc.
  4. actuació externa
    1. psiquiatria Pas impulsiu d’una representació mental a un acte.
    2. psicologia Acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.