■ admiració

Partició sil·làbica: ad_mi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. admiratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Emoció produïda per la vista, la contemplació, la consideració, d’una persona o una cosa extraordinària, meravellosa, d’una gran bellesa; sentiment de plaer i d’aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent.
  2. Objecte d’admiració.
  3. signe d’admiració gramàtica Signe ortogràfic que hom posa a la fi (...!), i en algunes llengües també al començament (¡...!), d’un enunciat exclamatiu.