■ aguaitar

Partició sil·làbica: a_guai_tar
Compareu: guaitar
Etimologia: de guaita 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Sotjar, vigilar, especialment des d’un indret amagat, per sorprendre. L’enemic aguaitava la caravana.
  2. intransitiu
    1. Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa.
    2. Aplicar l’ull i mirar per una obertura petita. Sempre aguaita pel forat del pany.