■ aiguabatre

Partició sil·làbica: ai_gua_ba_tre
Etimologia: de aigua i batre
    verb transitiu
  1. Batre, la tempesta, la pluja, etc., amb aigua (la terra, els sembrats, els arbres, etc.).
  2. Ruixar, algú, amb aigua batent (alguna cosa). El paleta aiguabat l’envà abans d’arrebossar-lo.