■ airós
| | airosa

Partició sil·làbica: ai_rós
Etimologia: de aire 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. En què fa molt d’aire (dit del temps, d’un indret). Ha fet una tarda molt airosa. És un pati, un cim, molt airós.
    1. De bon aire. Per l’edat que té, és una nena molt airosa.
    2. per extensió Una cúpula, una pilastra, airosa.
  3. sortir airós de figuradament Reeixir amb lluïment, amb honor, en un afer.