■ ajupir

Etimologia: mot propi del català, no antic, possible alteració de agepir-se, derivat de gep amb el sentit de ‘encorbar-se’, per influx labialitzant de la p sobre la e 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Acotar. No ajupis el cap.
    2. pronominal Acotar-se.
  2. pronominal Abaixar-se doblegant les cames. S’ha ajupit per agafar una moneda de terra.
  3. pronominal figuradament Conformar-se a fer el voler d’altri contra el seu; abaixar-se, humiliar-se, agemolir-se. Ajupir-se a la coacció d’algú.
  4. transitiu Fer que (algú) s’ajupi, s’humiliï. No l’ajupiràs ni a garrotades.
    1. transitiu Cloure entre dues coses que s’ajunten. Quan tanquis la porta, no li ajupis els dits.
    2. pronominal Ajupir-se els dits en tancar una porta.