■ alenar

Etimologia: del ll. vg. *alenare, metàtesi del ll. cl. anhēlare, íd. 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Exhalar o tirar l’alè. Va alenar damunt el malalt per guarir-lo.
  2. per extensió Respirar. Encara el sento alenar: és viu.
  3. deixar algú sense alenar Deixar-lo mort, com mort.