■ allerar

Homòfon: allarar
Etimologia: der. del cat. ant. lleer, ll. lĭcēre, en el valor sobretot de substantiu ‘llicència, autorització’, que per analogia es convertí en lleure 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa.
  2. pronominal Permetre’s, prendre’s la llibertat, de fer alguna cosa. No s’alleraven d’ésser feliços.