■ alleugerir

Partició sil·làbica: a_lleu_ge_rir
Compareu: alleujar
Etimologia: de lleuger 1a font: c. 1900, DBal.
    verb
    1. transitiu Fer més lleuger (algú o alguna cosa), treure-li pes o càrrega. Alleugerir la maleta. Alleugerir de roba.
    2. pronominal Alleugerir-se de roba.
  2. transitiu
    1. Fer més lleu, alleujar. Alleugerir un sofriment.
    2. alleugerir el dol Posar-se, qui porta dol, un dol més lleuger.
  3. transitiu Fer més lleuger, més viu, accelerar. Alleugerir la marxa d’una màquina.