■ altaveu

Partició sil·làbica: al_ta_veu
Etimologia: de alt i veu
masculí electroacústica Transductor electroacústic per mitjà del qual hom obté ones acústiques a partir d’ones elèctriques, projectat per a radiar potència acústica en l’aire. Altaveu d’alta fidelitat. Altaveu electrodinàmic.