■ anatema

Etimologia: del ll. ecl. anathĕma, del gr. anáthēma ‘ofrena votiva’, esdevingut pejoratiu en gr. cristià en el sentit de ‘objecte maleït’ i després, de ‘maledicció’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. dret canònic Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
    2. figuradament Reprovació completa.
  2. Persona anatematitzada, colpida d’anatema.