■ antic | antiga

Etimologia: del ll. antīcus, antīqua, antīcum, íd. substituït més tard en ll. cl. mateix per antīquus, per analogia amb el femení 1a font: c. 1250
    [abreviatura ant.]
  1. adjectiu Que existeix des d’una època anterior, que no és nou o recent. Un joiell antic.
  2. adjectiu Que existí en una època anterior. Les restes d’una civilització antiga.
  3. adjectiu Que pertany a la manera de fer, d’actuar, etc., d’una època anterior. Sistemes pedagògics antics.
  4. adjectiu
    1. De més categoria o representació, aplicat a l’edat de les persones que formen part d’una corporació, una comunitat, una entitat professional o una classe social o militar.
    2. De més prioritat en el moment o en el temps de servei, en l’administració pública.
    3. Establert pels passats (aplicat a un costum, a una ordinació o a una norma amb la intenció de fer-lo més prestigiós).
  5. masculí i adjectiu adoberia Dit de l’efecte d’acabat que hom dona a les pells pel costat flor, per tal que amb llur aspecte recordin la pell o el cuir envellit per l’ús.
  6. masculí plural Els homes d’èpoques passades. Els antics pensaven que el món era pla.
  7. a l’antiga locució adverbial A la manera antiga.
  8. d’antic (o des d’antic) locució adverbial Des de temps antic.
  9. en l’antic locució adverbial En temps passat i llunyà.