■ aombrar

Partició sil·làbica: a_om_brar
Etimologia: de ombra 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Submergir en l’ombra, en les tenebres. La nit aombrà el bosc.
  2. Astorar. Un llamp, deixar com aombrat algú.