Es mostren 2 resultats

aplacar1

aplacar

Accessory
Etimologia: del ll. placare, íd. 1a font: 1494
Body
verb transitiu Apaivagar, mitigar.


Vegeu també:
aplacar2

aplacar1

aplacar2

aplacar

Body
    verb transitiu
  1. Fer que (una cosa) estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus. Per planxar bé els camals dels pantalons, els has d’aplacar ben bé damunt la post.
  2. construcció Adherir un aplacat, enganxar-lo.


  3. Vegeu també:
    aplacar1

aplacar2

Informació complementària