■ aqüeducte

Partició sil·làbica: a_qüe_duc_te
Etimologia: del ll. aquae ductus ‘conducte d’aigua’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. enginyeria hidràulica
    1. Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en una gran quantitat.
    2. Pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny.
  2. anatomia animal Conducte pel qual passa un líquid orgànic. Aqüeducte de Fal·lopi. Aqüeducte de Silvi.
  3. heràldica Figura heràldica representada amb tres ordres d’arcs sobreposats.