Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

arpa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arpa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: 1378; del germ. fràncic harpa ‘rascle, rasclet; arpa musical’ 1a font: s. XIII
Body
    femení música
  1. Instrument de cordes pinçades, col·locades en posició vertical i tibants en un marc de forma triangular, l’un costat del qual fa de caixa de ressonància.
  2. arpa eòlica Aparell sonor consistent en unes cordes estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.



  3. Vegeu també:
    arpa3
    arpa2

arpa1

arpa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arpa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del mateix origen que arpa1, per bé que, sobretot en variants i derivats, persisteix l’influx del ll. irpex, -ĭcis ‘àrpies’ 1a font: s. XI
Body
    femení
  1. Mà o peu d’animal que té urpes o ungles corbes, com ara el lleó, el tigre, el gat o l’àguila.
  2. plural Instrument proveït de dos o tres ganxos de ferro per a treure els fems de l’estable, arrencar palla, etc.
  3. caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en perill greu.
  4. fer córrer l’arpa Furtar.
  5. posar l’arpa damunt Agafar.
  6. treure de les arpes Alliberar (algú) del poder (d’altri).



  7. Vegeu també:
    arpa1
    arpa3

arpa2

arpa3

arpa3