■ arrambar

Etimologia: d’origen incert, possible manlleu d’algun dialecte provençal o italià, com a terme nàutic (‘acostar molt, abordar’), si bé podria provenir d’alguna llengua indoeuropea 1a font: 1428
    verb
    1. transitiu Posar (alguna cosa), aplegar (coses disperses), a un costat contra un mur, una vorera, un objecte qualsevol, especialment per deixar pas lliure, espai, etc. Arrambar l’auto a la paret.
    2. pronominal Arramba’t, que ve un cotxe.
  2. arrambar-se a algú
    1. Acostar-s’hi.
    2. vulgarment Acostar-se eròticament a una altra persona.
    3. usat absolutament vulgarment Mira com arramba.
  3. arrambar amb alguna cosa (o arrambar alguna cosa) Prendre-la.