■ arrapar

Etimologia: de rapar1 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Llevar, emportar-se, arrabassar (referint-se principalment a la mort, a un estat d’èxtasi).
    2. pronominal Aferrar-se. S’arrapava a son pare de por que tenia. La molsa arrapada a la roca.
  2. transitiu Esgarrapar.